Estrès i activació
Aprendre a identificar quan augmenta l’activació i quines estratègies afavoreixen recuperar la regulació.
Entrenament de l’autoregulació de l’organisme amb informació en temps real sobre la respiració, la variabilitat cardíaca, la conductància de la pell, la temperatura i la tensió muscular.
El biofeedback és l’observació en temps real de processos fisiològics que normalment es produeixen de manera automàtica amb l’objectiu de fer-los conscients (a través del feedback continu) i modificar-los voluntàriament. Els sensors registren determinades respostes de l’organisme i les converteixen en informació visual o auditiva.
Això permet aprendre progressivament què passa al cos durant els estats d’activació i quines estratègies afavoreixen una regulació millor.
El nostre abordatge parteix d’una avaluació individualitzada. Seleccionem les variables que resulten més rellevants per a cada persona i en revisem l’evolució.

Institut Espasa
Els objectius s’estableixen segons la valoració individual i les respostes fisiològiques de cada persona.
Aprendre a identificar quan augmenta l’activació i quines estratègies afavoreixen recuperar la regulació.
Entrenar la coordinació entre respiració i ritme cardíac mitjançant biofeedback de variabilitat cardíaca.
Observar patrons de tensió en zones com la mandíbula, el coll, les espatlles o els trapezis i practicar estratègies per reduir-la.
Relacionar les sensacions subjectives amb els senyals fisiològics i observar com respon l’organisme davant de diferents situacions.
Registrem el ritme respiratori per aprendre a trobar una respiració més regular i adaptada a la fisiologia de cada persona. No es tracta simplement de respirar profundament: busquem una millor coordinació entre els sistemes respiratori i cardiovascular. Aquest treball es combina especialment amb l’entrenament de variabilitat cardíaca.
La variabilitat de la freqüència cardíaca descriu les petites variacions de temps entre un batec i el següent. Aquests intervals canvien amb la respiració, l’activitat física, les emocions i la regulació del sistema nerviós autònom.
Mitjançant sensors observem aquestes variacions en temps real i entrenem la coordinació entre respiració i ritme cardíac. La persona pot relacionar les seves sensacions amb les respostes que apareixen a la pantalla i practicar estratègies de regulació.
L’activitat electrodèrmica registra petits canvis en la conductància elèctrica de la pell relacionats amb les glàndules sudorípares i l’activació del sistema nerviós simpàtic. Els sensors permeten observar canvis d’alerta o activació, fins i tot quan encara no es perceben conscientment.
Durant l’entrenament, la persona observa com respon davant de pensaments o situacions exigents i què passa quan practica estratègies de regulació. L’objectiu no és assolir una xifra determinada, sinó reconèixer i modular la seva pròpia resposta d’activació.
L’electromiografia de superfície utilitza petits sensors sobre la pell per registrar l’activitat elèctrica que acompanya la contracció muscular. Segons l’objectiu, podem observar zones com la mandíbula, el coll, les espatlles o els trapezis i detectar tensió que es manté de manera automàtica.
El registre en temps real ajuda a reconèixer quan augmenta la tensió i a practicar estratègies per reduir-la. Seleccionem les zones de registre segons la valoració i les necessitats de cada persona.
Registrem la temperatura perifèrica, normalment als dits, que canvia amb la regulació vascular i l’estat d’activació del sistema nerviós autònom. Visualitzar aquests canvis permet relacionar les sensacions corporals amb respostes fisiològiques i observar-ne l’evolució durant les pràctiques de regulació.
No hi ha una única mesura que expliqui per si sola l’estat de regulació d’una persona. Per això utilitzem diferents senyals de manera complementària.
Ens informa sobre el patró respiratori i ens permet entrenar una respiració més funcional.
Ens ajuda a observar la interacció entre cor, respiració i regulació autonòmica.
És especialment sensible als canvis d’activació simpàtica i alerta.
Ens aporta informació sobre canvis vasculars perifèrics relacionats amb l’estat d’activació.
Permet detectar i entrenar patrons de tensió muscular.
En combinar aquestes variables obtenim una imatge més completa de com respon l’organisme davant de l’estrès i com recupera posteriorment la regulació.
Institut Espasa
No utilitzem un protocol idèntic per a totes les persones. Partim del motiu de consulta i de les respostes fisiològiques rellevants per a cada cas.
Explorem què està passant, des de quan i com està afectant el funcionament quotidià de la persona. Valorem, entre altres aspectes: símptomes emocionals; estrès i nivell d’activació; regulació emocional; atenció i concentració; funcionament cognitiu; son; respostes fisiològiques; història clínica; experiències traumàtiques quan són rellevants; i objectius del tractament. L’entrevista es complementa, quan cal, amb qüestionaris i escales específiques.
La persona pot veure, per exemple: com canvia la seva freqüència cardíaca; com es modifica la seva respiració; com augmenta o disminueix la seva activació simpàtica a través de la conductància de la pell; com canvia la seva tensió muscular; o com varia la temperatura de les seves mans.
Integrem la informació clínica i els registres per seleccionar les variables fisiològiques que resulten més rellevants per a cada persona.
Revisem tant les mesures objectives com els canvis que la persona observa en la seva vida quotidiana. En funció de l’evolució podem modificar els objectius o ajustar el protocol.
Hi ha recerca sobre diferents modalitats de biofeedback.
HRV-biofeedback Els estudis i les metaanàlisis han trobat efectes positius sobre estrès, ansietat, símptomes depressius, regulació emocional i diferents mesures de funcionament fisiològic.
Activitat electrodèrmica — EDA/GSR L’activitat electrodèrmica és una mesura psicofisiològica consolidada d’activació simpàtica. Permet detectar tant canvis progressius del nivell basal d’activació com respostes ràpides davant d’estímuls, pensaments o canvis emocionals. La seva utilització en biofeedback permet convertir aquestes respostes autonòmiques en informació visible i entrenable.
EMG-biofeedback L’entrenament electromiogràfic permet aprendre a reconèixer i modificar patrons de tensió muscular. S’han observat resultats especialment rellevants en cefalea tensional, tensió muscular i variables funcionals relacionades amb dolor cervical.
El biofeedback permet observar i entrenar variables fisiològiques com: respiració; HRV; conductància de la pell; temperatura; tensió muscular. El neurofeedback utilitza informació procedent del funcionament cerebral. Tots dos es basen en un mateix principi: rebre informació en temps real sobre un procés del propi organisme per facilitar-ne l’aprenentatge i l’autoregulació.
Perquè cada senyal aporta informació complementària sobre la resposta de l’organisme. Seleccionem els sensors segons la valoració individual per observar com canvia l’activació i com es recupera la regulació.
Sí. A l’Institut Espasa podem integrar biofeedback dins d’un tractament psicològic més ampli. Això resulta especialment interessant quan hi ha dificultats importants de regulació emocional, estrès o trauma.
Contacta amb nosaltres per consultar com treballem i quina valoració requereix aquest entrenament. També pots consultar el servei de neurofeedback per conèixer l’entrenament cerebral.