Experiències traumàtiques i símptomes posttraumàtics
Records, imatges o respostes d’alerta que continuen causant malestar.
Una psicoteràpia estructurada per abordar experiències viscudes que encara generen malestar, adaptada a la situació i al ritme de cada persona.
EMDR són les sigles en anglès d’Eye Movement Desensitization and Reprocessing, traduït com a Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars. És una psicoteràpia que s’utilitza sobretot per tractar el trastorn per estrès posttraumàtic i el malestar associat a experiències traumàtiques.
Durant el tractament es treballa amb aspectes concrets dels records —imatges, pensaments, emocions i sensacions corporals— juntament amb estimulació bilateral, mitjançant moviments oculars, sons alterns o tapping.
L’EMDR no esborra el que ha passat ni allò que hi ha de ser, com ara el dol sa davant d’una pèrdua. L’EMDR busca reduir l’activació que provoca el record i modificar alguns dels significats associats si aquests impedeixen la resolució d’una situació pertorbadora.

Després d’una experiència aclaparadora, algunes situacions del present poden activar records, sensacions o respostes d’alerta. Això es pot manifestar com a ansietat, bloqueig, desconnexió, malestar físic o dificultats en les relacions.

Un procés estructurat
El protocol té vuit fases.
Coneixem la teva història, el motiu de consulta i els recursos disponibles per planificar el tractament.
Practiquem recursos per regular el malestar i establir les condicions necessàries abans de treballar amb records difícils.
Seleccionem el record que es treballarà i valorem els pensaments, les emocions i les sensacions associats.
Treballem amb el record mitjançant sèries d’estimulació bilateral, observant què apareix i com canvia el malestar.
Reforcem una perspectiva més adaptativa sobre el record treballat.
Comprovem si queda alguna activació corporal associada al record.
Tanquem la sessió procurant un nivell suficient d’orientació i estabilitat, encara que el treball amb el record no hagi acabat.
Revisem a la sessió següent com han evolucionat el record treballat, els símptomes i el funcionament quotidià.
Les guies clíniques de l’APA i NICE inclouen l’EMDR entre els tractaments per al trastorn per estrès posttraumàtic en persones adultes. També es pot considerar quan el malestar actual està relacionat amb una experiència adversa, després d’estudiar cada cas.
Records, imatges o respostes d’alerta que continuen causant malestar.
Quan una pèrdua està vinculada a una activació intensa o a bloquejos que persisteixen.
Quan l’avaluació relaciona la por actual amb una experiència prèvia.
Malestar després d’un esdeveniment que la persona va viure com a amenaçador o aclaparador.
El treball requereix valorar amb especial cura la seguretat, l’estabilització i el ritme.
Culpa, vergonya o una visió negativa d’un mateix vinculades a records concrets.
Les primeres sessions es dediquen a conèixer la teva situació, acordar els objectius i decidir si l’EMDR encaixa amb les teves necessitats. Abans de treballar amb records difícils, el professional explica el procediment i practica amb tu recursos per regular el malestar.
Durant el reprocessament es para atenció durant períodes breus a aspectes concrets de l’experiència mentre s’aplica estimulació bilateral. No sempre hauràs d’explicar tots els detalls en veu alta. Pots dir com et trobes, demanar una pausa o aturar el procediment.
La sessió acaba amb un tancament. A l’inici de la següent es revisa com t’has sentit i quins canvis has observat. La durada del tractament depèn de la història, els objectius i la situació actual; no es pot fixar per endavant.


Aquesta guia resumeix com s’aborden les experiències que continuen generant malestar: preparació, treball amb els records i integració. Ofereix una visió general del procés, que s’adapta a les necessitats i al ritme de cada persona.
Veure infografiaTenim experiència en el treball amb experiències adverses i traumàtiques. El tractament requereix un professional amb formació específica i s’adapta a la història, els recursos i el ritme de cada persona. L’EMDR s’integra quan encaixa amb els objectius acordats.
No necessàriament. El professional necessita prou informació per planificar el treball, però el protocol no exigeix explicar en veu alta cada detall del record. Acordareu què compartir i com avançar.
Sí. L’EMDR no és hipnosi: et mantens conscient i orientat al present. Pots parlar, comunicar qualsevol malestar, demanar una pausa o aturar el procediment. El ritme s’acorda amb tu.
No. L’estimulació bilateral forma part d’un procés que inclou la recollida de la història, la preparació, l’avaluació, el reprocessament, el tancament i la reavaluació. A més de moviments oculars, es poden utilitzar sons alterns o tapping.
No es pot saber sense una valoració. La durada depèn dels objectius, la història, el tipus d’experiència i la situació actual. La preparació o alguna de les altres fases poden requerir més temps.
No. Abans de començar es revisen la situació clínica, les necessitats, els recursos i les preferències de la persona. La valoració també té en compte altres opcions terapèutiques.
Si hi ha experiències que encara et generen malestar, ens ho pots explicar. T’escoltarem i valorarem amb tu quin acompanyament et pot ajudar i si la teràpia EMDR és adequada per a la teva situació.