Emocions i regulació
Pors o preocupacions intenses, ansietat, tristesa, irritabilitat, autoestima baixa, bloqueig o dificultat per reconèixer i regular emocions.
Psicologia infantojuvenil a Barcelona
Psicoteràpia infantil i per a adolescents a Barcelona
Psicoteràpia per comprendre i tractar dificultats emocionals, conductuals o relacionals. La intervenció s’adapta a l’edat i té en compte la família i l’entorn.
- Valoració adaptada a cada etapa del desenvolupament
- Participació de la família segons les necessitats
- Coordinació amb l’escola i professionals quan és útil
Què és la psicoteràpia infantil i per a adolescents?
És un procés psicològic adaptat a l’edat, al desenvolupament i a la manera d’expressar-se de cada infant o adolescent. Permet comprendre emocions, conductes, relacions i experiències que generen malestar o dificulten la vida familiar, escolar o social. El treball busca afavorir l’expressió emocional, desenvolupar recursos i millorar el benestar en la vida quotidiana.
No sempre consisteix a seure i parlar. En la infància es poden utilitzar el joc, el dibuix, els contes, el moviment o activitats estructurades; en l’adolescència es poden combinar conversa, psicoeducació i eines pràctiques. Cada recurs ha de respondre a objectius explicats i compartits.
La família acostuma a formar part del procés, tot i que no totes les sessions ni tota la informació es comparteixen de la mateixa manera. La participació s’ajusta a l’edat, la maduresa, les necessitats i la seguretat, respectant tant la responsabilitat dels adults com l’espai propi del menor.
Comprendre abans d’intervenir
Com treballem amb infants i adolescents?
El procés canvia segons l’edat i el motiu de consulta, però acostuma a organitzar-se en quatre moments flexibles.
- 1
Primera entrevista amb la família
Recollim què preocupa, des de quan, com afecta el dia a dia i quina informació del desenvolupament, la salut, l’escola i l’entorn pot ser rellevant.
- 2
Valoració amb l’infant o adolescent
Adaptem la trobada per conèixer el seu punt de vista, fortaleses, dificultats i manera de relacionar-se, sense exigir que ho expliqui tot amb paraules.
- 3
Devolució i pla compartit
Expliquem el que hem observat de manera comprensible i acordem objectius, participació familiar i opcions d’intervenció o derivació.
- 4
Seguiment i coordinació
Revisem canvis i dificultats. Amb l’autorització i la prudència necessàries, ens podem coordinar amb l’escola o altres professionals.
En quines situacions pot ser útil demanar ajuda?
No cal esperar que hi hagi un diagnòstic. Convé consultar quan el malestar persisteix, apareix de manera intensa o interfereix en la vida quotidiana de l’infant, l’adolescent o la família.
Relacions i canvis vitals
Dol, separació, malaltia, migració, canvis familiars, assetjament, conflictes amb iguals, aïllament o dificultats d’adaptació.
Conducta i convivència
Rebequeries o explosions intenses, oposició persistent, impulsivitat, conflictes freqüents, dificultats amb límits o rutines i canvis rellevants de comportament.
Escola, atenció i aprenentatge
Rebuig escolar, desmotivació, dificultats per concentrar-se, malestar davant el rendiment o senyals d’aprenentatge que també poden requerir valoració neuropsicològica o logopèdica.
Trauma i experiències adverses
Accidents, pèrdues, violència, abús, negligència o altres experiències que continuen afectant la seguretat, el cos, el son, les emocions o les relacions.
Son, alimentació i senyals corporals
Canvis persistents del son, l’alimentació, somatització o control d’esfínters que requereixen una mirada conjunta i, quan correspongui, valoració pediàtrica o especialitzada.
La família i l’entorn també formen part del procés
La família pot participar en entrevistes i rebre orientacions per al dia a dia. En adolescència es protegeix un espai propi i s’acorda quina informació es comparteix, amb les excepcions necessàries davant de situacions de risc o obligacions legals.
La coordinació amb l’escola o altres professionals es fa segons les necessitats, amb les autoritzacions corresponents i compartint únicament la informació pertinent.
Com és una sessió?
Amb infants, la sessió pot utilitzar joc, dibuix, històries, materials creatius, moviment o activitats guiades per expressar experiències i practicar recursos d’una manera adequada al desenvolupament. El professional observa, pregunta i dona sentit al treball sense interpretar cada joc de manera aïllada.
Amb adolescents, la conversa acostuma a tenir més pes, però també es poden utilitzar registres, recursos visuals, exercicis de regulació o activitats pràctiques. La persona jove pot preguntar, expressar desacord i participar en els objectius i el ritme.
Algunes sessions poden incloure mares, pares o cuidadors i d’altres es poden fer de manera individual. La freqüència, la durada i la combinació s’acorden després de la valoració i es revisen segons l’evolució.
Altres serveis que poden complementar el procés
- EMDR
Es pot valorar per treballar experiències traumàtiques, amb preparació i un professional amb formació específica.
- Neurofeedback
Es pot valorar com a entrenament complementari segons les necessitats, sense substituir les intervencions psicològiques, familiars, educatives o mèdiques indicades.
- Logopèdia
Atén dificultats de comunicació, llenguatge, parla, lectura, escriptura o funcions orofacials. Es pot coordinar amb la psicoteràpia quan resulta útil.
Preguntes freqüents sobre psicoteràpia infantil i per a adolescents
Cal un diagnòstic per demanar una primera visita?
No. Es pot consultar a partir d’un canvi, un malestar o una preocupació. La valoració ajuda a entendre què passa i si la psicoteràpia o un altre recurs pot ser adequat.
Qui ve a la primera visita?
La primera visita marca l’inici del procés terapèutic. Segons l’edat i la situació, es pot fer amb mares, pares o tutors, amb l’infant o adolescent, o de manera conjunta. L’organització es confirma abans de la cita.
La família participa en la teràpia?
Habitualment sí, tot i que de maneres diferents. Hi pot haver entrevistes familiars, orientacions per a casa o sessions conjuntes. També es protegeix un espai individual adequat a l’edat i als objectius.
Què s’explicarà a la família del que digui un adolescent?
A l’inici s’acorda com es compartirà la informació. Es respecta la privacitat necessària per construir confiança i, alhora, s’informa els adults responsables sobre aspectes rellevants del procés. Si hi ha risc per al menor o altres persones, o una obligació legal, pot caldre compartir informació per protegir-lo.
Quant dura el procés?
No hi ha una durada universal. Depèn de les necessitats, els objectius, l’edat, la participació, l’evolució i el context. El pla es revisa amb la família i amb el menor d’una manera adequada a la seva maduresa.
Serveis relacionats i fonts
- Institut Espasa. EMDR.
- Institut Espasa. Neurofeedback.
- Institut Espasa. Logopèdia.
- Institut Espasa. Neuropsicologia.
- Institut Espasa. Infancia y adolescentes (pàgina històrica).
- World Health Organization. Mental health of children and young people: service guidance.
- World Health Organization. PTSD: psychological interventions — children and adolescents.
- NICE. Post-traumatic stress disorder — Recommendations.
- NHS. Children and young people's mental health services.
- Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Les FAQ sobre clínica i salut.
- Canal Salut. Quan i com demanar ajuda per al benestar emocional i la salut mental.
- Westwood et al. Neurofeedback for Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder: A Systematic Review and Meta-Analysis.
- Zhong et al. Neurofeedback training for executive function in ADHD children: a systematic review and meta-analysis.
Podem començar pel que us preocupa
Si alguna cosa us preocupa del vostre fill o filla, ens ho podeu explicar. Us escoltarem i us ajudarem a trobar l’acompanyament adequat per a la vostra família.