Proves i diagnòstic
Por, bloqueig, incertesa, dificultat per comprendre què passa o per comunicar el diagnòstic a persones properes.
Atenció per a persones adultes amb càncer, familiars i cuidadors davant l’impacte emocional, relacional i quotidià de la malaltia i els seus tractaments.
La psicooncologia és una àrea de la psicologia de la salut que atén les necessitats emocionals, relacionals i socials vinculades al càncer. Pot acompanyar la persona diagnosticada i també familiars o cuidadors.
El malestar pot aparèixer en moments diferents: durant les proves, en rebre el diagnòstic, mentre se segueix un tractament, en acabar-lo, davant una recaiguda o en una fase avançada. Cada etapa planteja necessitats diferents i no totes les persones les viuen de la mateixa manera.
Sentir por, tristesa, ràbia, incertesa o cansament emocional no significa necessàriament que hi hagi un trastorn psicològic. L’atenció professional pot ser útil quan aquestes reaccions resulten difícils de gestionar, interfereixen en la vida quotidiana o la persona necessita un espai propi per comprendre el que està vivint.
Atenció psicològica individualitzada
El procés s’adapta al moment mèdic, a les necessitats de la persona i al seu context familiar i social.
Parlem del que està passant, de la fase del procés oncològic i de com afecta les emocions, les relacions, la feina i la vida quotidiana.
Explorem el malestar, els suports disponibles, les preocupacions principals i els recursos que ja ajuden a afrontar la situació.
Definim un pla comprensible i realista, centrat en les prioritats de la persona i compatible amb la seva situació clínica.
Revisem la utilitat del procés i, quan és necessari i hi ha consentiment, ens coordinem amb altres professionals implicats en l’atenció.

No cal esperar a sentir-se desbordat. La consulta es pot plantejar davant una dificultat concreta o per disposar de suport durant una etapa especialment exigent.
Por, bloqueig, incertesa, dificultat per comprendre què passa o per comunicar el diagnòstic a persones properes.
Ansietat anticipatòria, canvis de rutina, pèrdua d’autonomia, cansament emocional o dificultat per sostenir tractaments prolongats.
Malestar relacionat amb la imatge corporal, l’autoestima, la sexualitat, la identitat o els canvis en les capacitats habituals.
Dificultat per reprendre la vida quotidiana, sensació de desprotecció, por de la recaiguda o ansietat davant revisions i resultats.
Necessitat d’afrontar noves decisions, canvis en les expectatives, pèrdues, incertesa o converses difícils.
Acompanyament a familiars davant la pèrdua, especialment quan el dolor es manté amb una intensitat difícil de sostenir o interfereix de manera significativa en la vida diària.
Aquestes situacions orienten, però no determinen per si soles la necessitat de tractament. La valoració té en compte la intensitat, la durada, l’impacte quotidià i les preferències de cada persona.
El càncer també pot modificar funcions, rutines i relacions dins la família. Qui acompanya pot sentir preocupació, esgotament, culpa, frustració o dificultat per conciliar la cura amb les seves pròpies necessitats.
L’atenció es pot centrar a comprendre aquestes reaccions, posar límits sostenibles, demanar ajuda, millorar la comunicació i cuidar la relació amb la persona malalta sense anul·lar el benestar propi.
Segons la situació, el treball es pot fer amb un familiar o cuidador de manera individual, o incloure alguna sessió conjunta quan hi ha acord i resulta útil per als objectius plantejats.
La sessió ofereix un espai confidencial per parlar de l’impacte del procés oncològic sense haver de protegir altres persones ni mostrar una fortalesa constant. No cal arribar amb una explicació ordenada ni parlar de tot des del primer dia.
Segons les necessitats, pot incloure conversa terapèutica, psicoeducació, recursos de regulació emocional, preparació de converses, treball sobre pensaments i conductes, presa de decisions o estratègies per afrontar revisions, procediments i canvis quotidians.
El ritme i la freqüència s’acorden després de la valoració i es poden ajustar als tractaments mèdics, a l’estat físic i a l’evolució. Els símptomes nous o els canvis físics s’han de comunicar a l’equip sanitari perquè els valori.
La psicooncologia complementa l’atenció mèdica i no promet modificar l’evolució de la malaltia. Atén l’impacte emocional del procés i es pot coordinar amb l’equip sanitari, amb el consentiment corresponent.
No cal esperar a trobar-te molt malament. La por o la tristesa no impliquen per si soles que necessitis teràpia: pots consultar si el malestar resulta difícil de gestionar, interfereix en la teva vida quotidiana o desitges acompanyament. La primera visita marca l’inici del procés terapèutic.
No. L’atenció psicològica acompanya el procés oncològic, però no diagnostica ni tracta el càncer i no substitueix les indicacions de l’equip sanitari. Els símptomes físics o canvis clínics s’han de consultar amb els professionals mèdics responsables.
Sí. Familiars i cuidadors poden necessitar un espai propi per abordar l’impacte emocional, la sobrecàrrega, la comunicació o els límits de la cura. La seva atenció no requereix que la persona amb càncer estigui en tractament psicològic.
Sí. El final del tractament i els seguiments poden generar incertesa, por davant les revisions o dificultat per reprendre activitats. La intervenció s’adapta a l’experiència i a les necessitats de cada persona.
Quan resulta útil, la coordinació es pot fer amb el consentiment i els límits d’informació acordats. La finalitat és complementar l’atenció i diferenciar amb claredat les decisions psicològiques, mèdiques i socials.
No hi ha una durada fixa. Algunes persones consulten per una dificultat concreta i d’altres necessiten suport durant etapes diferents. La freqüència i la durada s’acorden després de la valoració i es revisen segons l’evolució i la situació mèdica.
Durant un procés oncològic poden sorgir emocions i preocupacions difícils d’expressar. Si necessites parlar, som aquí per escoltar-te i acompanyar-te, tant si estàs vivint la malaltia com si ets familiar o cuides d’algú.